Per un feminisme de Germanes de Terra

Germanes de terra,

un any més ens trobem als carrers per a reivindicar-nos juntes, per a alçar les veus, ajuntar les nostres mans i defensar els nostres drets i els dels territoris que habitem.

Ha sigut un any de lluita i mobilització del poble gallec per la defensa de la seua manera de viure, de l’aigua, de la terra i de l’aire. Com diu el lema, «dende a Ulloa ata a Ría, terra, auga e aire son vida!». Tota Galícia està en peu contra una agressió sense precedents, la d’una macroplanta de cel·lulosa de la multinacional Altri.

Les conseqüències d’aquest projecte, si arriba a ser realitat, serien devastadores: entre altres qüestions, tota la conca del riu Ulla — que desemboca en la ria d’Arousa — es veuria afectada, perjudicant a les mariscadores i al sector pesquer. El llit del riu ha unit a les dones llauradores de la terra del mig (A Ulloa, terra do medio) que defensen el seu territori, la terra que treballen i cuiden, enfront d’un model d’espoli i eucaliptització; i a les dones de la mar, preocupades per la qualitat de l’aigua que els manté econòmicament, i sense la qual no s’entén el seu dia a dia.

Contra aquest projecte que trenca i destrossa la terra es va alçar una mobilització mediàtica sense precedents, que se suma a tantes altres, potser menys visibles, que també lluiten contra megaprojectes eòlics o solars, ampliació de regadius, instal·lacions de ramaderia industrial, projectes miners, turístics i urbanístics… Intervencions que perpetuen una idea equivocada de progrés i creixement, que ja està obsoleta per a nosaltres, perquè només acumula benefici en unes poques mans i agredeix a les persones i al territori.

Germanes de terra,

també hem tornat a eixir juntes als carrers pel poble palestí. Per a mostrar la nostra indignació per la impunitat de l’estat genocida d’Israel, una impunitat sostinguda pels nostres governs. Per a mostrar que no som indiferents a aquesta injustícia ni a aquest sofriment. Però també per a mostrar la nostra admiració per la força i la resistència de la població palestina, arrelada, com les seues oliveres i les seues figueres, en el vincle amb la seua terra, que ens emociona i inspira.

Germanes de terra,

vivim en un territori ferit. La dana ha deixat dolor i seqüeles, i un colp de realitat després de la catàstrofe: necessitem transformar aquest sistema que ens posa en perill. El canvi climàtic no és només un fenomen abstracte o graus centígrads, és mort, desplaçament forçat i destrucció material també entre nosaltres.

La imatge del pont de la solidaritat, amb el fluir de gent a peu des de la ciutat cap a totes les localitats afectades, ens mostrava a una multitud que amb els seus cossos carrega graneres i pales, menjar i garrafes d’aigua, botes i estris per a altres persones a les quals no coneixen. Si ens sostenim així és perquè ens reconeixem vulnerables i anteposem la vida al capital: una vida que fa trontollar les úniques històries d’èxit que ens van ensenyar com a referents. Una vida en la qual el veïnat s’aboca al carrer i encén la llenya i cuina per a les altres. Però enguany, diverses persones s’han vist afectades per fenòmens climàtics sense rebre l’atenció dels mitjans, com és el cas de les companyes jornaleres que malviuen en els assentaments barraquistes de Huelva o Almeria. La solidaritat de la societat i l’empara de les administracions no els han arribat.

D’altra banda, ens commou el lema «El poble salva al poble», però no podem oblidar que totes aquelles persones a les quals votem formen part d’ell, i que el sector públic també salva al poble. Hi ha infinitat de llavors esperant per a renàixer en aquestes terres. I això ens permet imaginar altres maneres possibles de viure: en les quals la vida bona, l’alimentació sana, les condicions laborals dignes i la mateixa salut no tinguen res a veure amb el codi postal del nostre lloc de residència. Maneres de viure en les que no oblidem a ningú.

Per això, volem hui dir ben alt una expressió de l’horta valenciana que ens emociona:

A tornallom.

Així es diu a una de les formes de treball comunals en la qual s’intercanvien faenes sense diners. Una manera d’habitar una terra en veïnatge, que cuida els vincles amb totes les persones amb les quals convivim i que, per molt que uns altres s’obstinen a obviar i excloure, és un de tants gestos que conformen la narrativa que hui fa que romanguem ací. Tant de bo siga també la manera que ens permeta inventar formes de viure que no sols mitiguen els impactes del canvi climàtic, sinó també puguen contribuir a frenar-lo.

Perquè,

Germanes de terra,

són elles, les dones que cuiden, les que sostenen el teixit de les seues famílies i comunitats, les que afronten els desafiaments climàtics amb una càrrega emocional i psicològica que amb freqüència roman invisible.

Les dones rurals es troben en la primera línia de la lluita per un futur habitable. Ens enfrontem a una creixent ecoansietat, a una preocupació persistent i legítima pels efectes del canvi climàtic. Aquest temor, intensificat per la nostra proximitat directa amb la terra i els recursos naturals, ens colpeja amb més força a les cuidadores rurals. Guardianes de l’entorn, patim primer i més profundament els canvis en els cicles naturals, les sequeres, les inundacions i la degradació del sòl.

Convivim amb ansietats, inquietuds, tristeses, inseguretats, presses, culpes i sobrecàrregues, obligades sovint a acceptar treballs precaris que destrossen el nostre entorn. El sistema ens espenta a una cerca individualitzada de supervivència, ens ompli de pastilles i medicalitza les nostres vides. Sobremedicació, automedicació, medicacions sense seguiment ni finalització, no basten per a aturar l’enorme desafiament que suposa la defensa del nostre territori, la salut dels nostres cossos i la de les nostres comunitats amenaçades.

Germanes de terra,

que la nostra terra florisca malgrat les adversitats.

Ens mantenim fermes en l’esperança i l’acció, perquè sabem que a les nostres mans està la possibilitat d’un futur habitable i sostenible. Però ens trobem en un moment crític, en el qual l’explotació desmesurada dels recursos naturals, la privatització de béns col·lectius i l’avanç de models econòmics extractivistes amenacen la vida en el planeta i el teixit social de les nostres comunitats. Davant aquesta crisi, alcem la nostra veu per a reivindicar i protegir els béns comunals, essencials per a la vida als nostres pobles, per a cuidar les muntanyes, els pasturatges, els aqüífers, els rius, les deveses, per a protegir tota forma de vida i la nostra pròpia. I fer-ho des de terres comunals, que són de totes i de ningú; terres obertes, sense tancaments, horitzontals, terres que acullen i nodreixen. Terres per a ser habitades.

En un món dominat per la lògica del creixement econòmic il·limitat, ens trobem davant una crisi ecosocial sense precedents. Enfront del model dominant basat en un capitalisme extractivista, necessitem una transformació radical de les lògiques dels països del nord global. El decreixement no significa retrocés ni empobriment, sinó un canvi en les prioritats: produir menys i millor; consumir menys, però amb major sentit; viure de manera més comunitària i en equilibri amb el cos, els altres cossos, l’ecosistema, el territori.

Volem recuperar el temps com a temps de vida, com a manera d’habitar. No volem viure sempre en un temps productiu, burocratitzat, un temps per a l’explotació i el consum. Volem potenciar el desig i l’alegria també com a política efervescent i crítica, des del comú viu, en contacte amb les diferents realitats. Reivindiquem el convivialisme, l’alegria, la festa, a partir d’espais i temps per a celebrar la vida, per a trobar-nos, per a gaudir.

I no estem soles, perquè portem amb nosaltres la força de totes aquelles que ens van precedir, de totes aquelles que ens seguiran.

Per un feminisme de totes,

per un feminisme de germanes de terra.

El cartell és obra de Vanesa Freixa. Es pot descarregar ací.

(*) Continuem utilitzant les categories de dona (i germana) per considerar-les encara útils per a incidir políticament en la nostra realitat actual, però som conscients que som diverses quant a vivències, trajectòries, capacitats, cossos i identitats. L’asterisc pretén aglutinar tota eixa diversitat.

Aquest manifest ha sigut traduït al català per Patricia Dopazo. Aquest manifest es llegit per Yas Recht.

Aquest manifest ha sigut possible gràcies al treball col·lectiu de Blanca Casares, Lareira Social, Leire Milikua, Lucía López Marco, María Montesino, María Sánchez, Patricia Dopazo, Ada i Irea de remestressa Friol, Ana Pinto Lepe de Jornaleres de Huelva en Lluita i Elisa Oteros. Germanes de Terra és un manifest per al 8M que va ser impulsat des de 2018, per María Sánchez i Lucía López Marco.

Pots donar suport al manifest i el treball de Germanes de terra, ací.

hermanasdetierra@gmail.com