Per un feminisme de germanes de terra

Un març més, després d’un hivern quasi absent a causa de les altes temperatures que provoca l’emergència climàtica, nosaltres tornem a alçar la veu per a contar el que ens travessa.

Enguany hem de començar parlant de Palestina, una terra que porta dècades sent espoliada i que ara pateix un genocidi per part de l’Estat d’Israel. La població civil de Gaza està sent víctima de bombardejos, fam i malaltia. Així també es destrueix un poble, negant l’accés a la terra i a la seua sobirania alimentària. Ens dol Palestina: és insuportable veure cada dia imatges del genocidi en les pantalles i continuar amb les nostres vides com si res. Des dels nostres pobles exigim un alt al foc i una Palestina lliure per als seus habitants.

Per elles, per les dones de Palestina, que resisteixen i lluiten contra l’ocupació i que, com poden, cuiden de les seues famílies i les seues comunitats intentant que arribe una mica d’aliment i aigua, protegint, sobrevivint, emparant, en una guerra declarada contra la terra i la vida.

Germanes de terra,

vivim dies convulsos, amb tractorades als carrers; part del camp es mobilitza. El ressò de les protestes dóna de ple en una mirada paternalista, condescendent i molt lligada a la ciutat. Una mirada i una manera d’explicar-nos, reduint-nos a un sol tipus de camp i de relat. Per descomptat, som conscients dels interessos que responen a eixa aposta comunicativa, i ens preocupa la confusió que això genera. Què es reivindica? Qui ho fan? Qui el poden fer? Des de quins llocs es fa? En el manifest dels ‘Alçaments de la Terra’, dels moviments francesos per la defensa del territori, llegíem que l’ecologia serà llauradora i popular o no serà. Afegim que el nostre camp, el camp que estem construint, serà agroecològic i popular o no serà. Volem que ho componga la pagesia i no l’agroindústria. Urgeix un canvi de model, un que pose en el centre la vida, la conservació del territori i la biodiversitat, que ens alimente amb menjar sa i que no ens emmalaltisca, i en el qual totes les persones que treballen en ell tinguen condicions de vida dignes. Creiem fermament que és en la proposta agroecològica on cabem totes. La totalitat del territori funciona de manera compassada, respectant els límits dels nostres béns naturals, teixint una xarxa afectiva, sociocultural i econòmica a través dels aliments que generem i consumim; a través del reconeixement de la valoració i la cura mútua entre les persones que alimenten i les que són alimentades. Estem fartes de discursos d’odi que assenyalen com a enemic a l’igual, i ens deixen sense energia per a denunciar el sistema que ens vol enfrontades. Totes som germanes, i pensem que, des del respecte, l’honestedat i el suport mutu podrem fer un medi rural viu, divers, en el qual puguem estar totes. Seria important fer l’exercici de preguntar-nos com ens agradaria alimentar-nos i saber quins noms, històries i vides porta amb si el nostre plat de menjar. Creiem que és urgent la redignificació de les persones que treballen fent possible la nostra alimentació. Vivim en un sistema on el menjar es tira com si res, en el qual no es valora l’acte de menjar i on moltes vegades omplim el carret de la compra de manera mecànica, sense pensar en què hi ha darrere de cada aliment que agafem. Per descomptat, no volem caure en el discurs que culpabilitza. Som conscients del menjar que arriba als supermercats, del temps que fa falta per a comprar de manera conscient i per a cuinar, i del sistema en el qual estem que ens precaritza i esgota. Reivindiquem el dret a la imaginació. Volem no deixar d’imaginar, formar part de discursos en els quals siguen desitjables altres mons. Una política del desig que vaja molt més allà de l’afany de consumir (siga el que siga, sempre més, sempre immediatament). Volem discursos que generen esperances, que trenquen amb la superioritat moral lligada a les acadèmies i els centres.

Germanes de terra, seguim ací les que, a vegades, no podem permetre’ns ni eixir al carrer ni protestar. Seguim les lligades a un llit o a una butaca, sense opció al més mínim moviment. Les excloses, les etiquetades per viure altres maneres de sentir, de fer o dir. Seguim les rebutjades per tenir un diagnòstic psiquiàtric, les que cobrem menys en un mateix treball per alguna discapacitat. Seguim les maltractades, dins de relacions perverses i cruels. Seguim les invisibilitzades malgrat anys de sabers. Seguim TOTES les menystingudes per no complir amb els mandats de societats masclistes, capacitistes, cordistes o edatistes.

I amb aquesta diversitat, continuem enriquint territoris plens de vulnerabilitats i fortaleses, construint altres maneres d’habitar, de compartir i de viure.

Germanes de terra,

no ens oblidem de totes les dones migrants que treballen, moltes vegades estacionalment, en fàbriques, camps i hivernacles. Amb remuneració diferent en funció del seu origen, sense llibertat de parlar mentre treballen, sense garantia de fer les hores contractades i cobrar-les si no hi ha producció. A més de tot l’esmentat, en el cas de les dones que treballen a les fàbriques de selecció, rebuig, emmagatzematge de fruita a l’estiu, fent la seua labor a pocs graus per a garantir l’estat de la fruita que serà posteriorment distribuïda i amb horaris variables, també de nit, que posen molt difícil una conciliació familiar, més sent en temps estival sense aules.

Germanes de terra,

volem portar l’alegria a aquest manifest. I reivindiquem amb orgull a les nostres veïnes, eixes dones que sempre es paren als carrers dels nostres pobles a xarrar, que trauen les seues cadires al fresc, que comparteixen braser i menjars, que sempre estan ací formant comunitat. Volem una vida digna per a totes, que sentim alegria i sort de viure on vivim. Per totes eixes dones que es preocupen de qui viu al seu poble i respecten que cada qui siga com vulga ser. No hi ha temps de jutjar, sinó d’estar per a qui ho necessite. Sense oblidar-nos que, a vegades, podem ser nosaltres les que necessitem suport, perquè la fortalesa i la vulnerabilitat són atributs que ens pertanyen.

Volem mirar al futur i veure’ns en ell, així. Però per a això, necessitem l’accés a serveis bàsics, i necessitem que la cultura no siga exclusiva de les ciutats i que no sols succeïsca en dies de festa. Els nostres pobles també són cultura. Trobem la forma i la fórmula!

És essencial mantenir espais per a articular una biblioteca, una ludoteca, un teatre, una sala per a projectar pel·lícules… Espais que es transformen i fan possible la vida en comú. Espais per al diàleg i la comunitat.

Ací nomenem, ací ens sentim més unides que mai. Ací fem front, compartim els nostres temors, deixem a un costat el silenci. Reivindiquem que existeixen moltes maneres d’habitar el territori, moltes ruralitats que dialoguen, que aprenen, que construeixen, que cuiden i acullen. Una de germanes de terra: plena de feminismes i diversitat, d’agroecologia, de solidaritat amb els pobles oprimits, de memòria, d’interdependència, de suport mutu, esperança i alegria.

Per un feminisme de totes,

per un feminisme de germanes de terra.

El cartell és obra d’Iraia Okina. Podeu descarregar-ho ací.

*Aquest manifest va ser traduït gràcies al treball col·lectiu de Lareira Social.
**Aquest manifest es llegit per Alba Muntadas Corcoy. Pots obrir-ho aqui

***(Aquest manifest ha sigut possible gràcies al treball col·lectiu de Leire Milikua, Blanca Casares, Patricia Dopazo, Lareira Social, María Sánchez, María Montesino, Jornaleres de Huelva en Lluita, Lucía López Marco i Col·lectiu Arterra. Germanes de terra és un manifest per al 8M que va ser impulsat des de 2018, per María Sánchez i Lucía López Marco.)